jueves, 16 de diciembre de 2010

Toni Cumella


L'exposició comença amb 12 fotografies que tracten l'espai on ha treballat l’home, però sense l'home, és un taller de ceràmica. Al costat d'aquest conjunt de fotografies hi trobem un altre, aquest cop de nou, són fetes a Mallorca, les protagonistes son les pedres de Marès més unes escales que no porten enlloc. Forma part d'una associació per recuperar aquestes pedres que estaven abandonades. aquí hi té molt a veure ela llum i la ombra, segons si és al matí o a la tarda, l'enquadrament, ja que dona molta impressió i sobretot els angles rectes que accentuen més aquesta sensació.
En front, a l'altre paret hi havia una sèrie de fotografies, en elles hi sortia una cadira, però la protagonista era la llum i l'ombra, la tractava a diferents hores, era un estudi d'aquesta. aquest tipus de fotografia és molt estudiat, fetes amb càmera analògica i emmarcades.

A la següent sala hi havien dos fotos a cada paret, contraposades, la paret de la dreta posseïa fotos de la Pedrera de marbre d’Almeria, semblaven fetes a ordinador, utilitzant una càmera digital. a la paret contrària, les altres dues fotografies eren de paisatges industrials de Cabo de Gata. molt interessants també. Totes aquestes fotografies ens indiquen, a part de que és un gran fotògraf per dir-ho d'alguna manera, l’obsessió que té pels materials fabricats o modificats per l’home, sense la presència d'aquest, i el joc de la llum.
Passem a la següent sala,aquesta era més bé allargada, en un costat una fotografia i en l'altre una projecció. la fotografia era d'un clavicèmbal, obra de David Bryne a New York, les tecles estaven connectades a diferents cables connectats a objectes de la fàbrica, quan tocava, sonava l'objecte contra alguna paret de la fàbrica, és molt curiós. a la paret contrària, on trobem la projecció, s'exposaven fotos, aquest cop amb persones, eren els tallers els cabdells.
Passant a la següent sala, trobem tres fotos dedicades a un riu, des de diferents punts de vista i distàncies, distribuïdes en dues parets.
Seguim, trobem una sèrie de fotografies d'una fàbrica de Dublín, amb uns blocs taronges, contenidors de vaixells... a la paret següent es troba retratada una part de Irlanda, unse vies, que no se sap ni d'on venen ni a on van. Ja acabant, en l'altre paret trobem més fotos dedicades a una fàbrica en ruïnes, abandonada.









M'agrada molt els punts de vista que exposen les fotografies, accentua molt més els sentiments.

No hay comentarios:

Publicar un comentario