jueves, 16 de diciembre de 2010

Toni Cumella


L'exposició comença amb 12 fotografies que tracten l'espai on ha treballat l’home, però sense l'home, és un taller de ceràmica. Al costat d'aquest conjunt de fotografies hi trobem un altre, aquest cop de nou, són fetes a Mallorca, les protagonistes son les pedres de Marès més unes escales que no porten enlloc. Forma part d'una associació per recuperar aquestes pedres que estaven abandonades. aquí hi té molt a veure ela llum i la ombra, segons si és al matí o a la tarda, l'enquadrament, ja que dona molta impressió i sobretot els angles rectes que accentuen més aquesta sensació.
En front, a l'altre paret hi havia una sèrie de fotografies, en elles hi sortia una cadira, però la protagonista era la llum i l'ombra, la tractava a diferents hores, era un estudi d'aquesta. aquest tipus de fotografia és molt estudiat, fetes amb càmera analògica i emmarcades.

A la següent sala hi havien dos fotos a cada paret, contraposades, la paret de la dreta posseïa fotos de la Pedrera de marbre d’Almeria, semblaven fetes a ordinador, utilitzant una càmera digital. a la paret contrària, les altres dues fotografies eren de paisatges industrials de Cabo de Gata. molt interessants també. Totes aquestes fotografies ens indiquen, a part de que és un gran fotògraf per dir-ho d'alguna manera, l’obsessió que té pels materials fabricats o modificats per l’home, sense la presència d'aquest, i el joc de la llum.
Passem a la següent sala,aquesta era més bé allargada, en un costat una fotografia i en l'altre una projecció. la fotografia era d'un clavicèmbal, obra de David Bryne a New York, les tecles estaven connectades a diferents cables connectats a objectes de la fàbrica, quan tocava, sonava l'objecte contra alguna paret de la fàbrica, és molt curiós. a la paret contrària, on trobem la projecció, s'exposaven fotos, aquest cop amb persones, eren els tallers els cabdells.
Passant a la següent sala, trobem tres fotos dedicades a un riu, des de diferents punts de vista i distàncies, distribuïdes en dues parets.
Seguim, trobem una sèrie de fotografies d'una fàbrica de Dublín, amb uns blocs taronges, contenidors de vaixells... a la paret següent es troba retratada una part de Irlanda, unse vies, que no se sap ni d'on venen ni a on van. Ja acabant, en l'altre paret trobem més fotos dedicades a una fàbrica en ruïnes, abandonada.









M'agrada molt els punts de vista que exposen les fotografies, accentua molt més els sentiments.

miércoles, 8 de diciembre de 2010

Els ISARDS

Aquesta tarda la vam dedicar a anar al museu de Granollers, a la Sala Ciutat, a l'exposició "Els Isards. Obra recent 2010".
Els membres dels Isards van ser una part activa de l'Associació d'Artistes Moderns de Granollers (1981).
En l'any 1995, reunits com a col·lectiu sota el nom d'Is-Arts, novament van impulsar l'art a la ciutat. I el 1998, sota el nom actual, Ela Isards, van organitzar la Setmana de les Arts, que es qüestionava l'art i el paper de l'artista i que donava el tret de sortida definitiu per a un seguit de propostes i accions d'aquest col·lectiu singular.
Els membres d'Els Isards:



Joan Batlles i Pi:
En aquestes obres predomina el vermell, junt amb el blanc, el negre i algun blau.
Té un quadre, que era com 3D, va decidir que en aquestes obres utilitzaria el vermell, perquè si, i sobretot línies rectes, angles de 90 graus...
Eren tots vermells menys un, que era blau, blanc i negre, el que més em va impactar, amb cal·ligrafies abstractes.

Xavier Vilageliu:
Utilitza molt els tons blancs i negres sobretot, i també vermells, platejats i grisos.
Aquestes obres donen molt a pensar, les que més em van agradar:
Figures (Senyors i senyores)
- Interior (la cuina) Aquest em va agradar moltíssim, era com un àngel que volia pujar les escales, m'ha impactat bastant el títol, que suposo que fa referència amb l'utensili de cuina exposat.
- Paisatge (paisatge bandera)
- Bodegó (i les bruixes no es pentinen) És molt curiós la frase...
Amaga els objectes amb tela, és una manera de dir que el món està amagat.
Els números que hi podem trobar en alguna de les seves obres fan referència (crítica), a les morts per violència de gènere.

Jordi Riera:
Utilitza els tons groguencs-ocres, vermells, negres (transparents), verds, taronges, mostassa...
És l'artista més jove dels quatre, i els colors són bastant vius, igual que els materials, fusta, bambú, escaiola i fibra de vidre. Són molt interessant les textures que aconsegueix amb cada material, sobretot amb la fibra de vidre.
M'ha semblat molt interessant "Buscant la llum", quatre personatges acalant tota l'escultura per tal d'arribar a la llum final envoltada per una mena de filferro que no deixa que passin. I l'altra obra, de les barbies, sobretot el treball amb les fotografies, completa molt l'escena del te o el cafè.

Kiku Mena:
Juga amb el blanc i el negre, també amb grisos.
Utilitza cartró, és un material barat i que li agrada, ja que el pot esgarrapar i modificar-lo posant-li massilla.
En aquesta sala tenia exposades obres formades per conjunts de quadres, impactava més dos o set quadres que un de sol, tenia més possibilitats d'explicar una història.
Eren molt semblants, però cadascun et transmetia una sensació diferent.
Els set quadres eren com energia, electricitat, sobretot el set, va ser el que més em va agradar.
Les textures aconseguides amb el cartró són molt originals, fins i tot, tenia una obra composada per dos quadres, que era com l'escorça d'un  arbre.

Aquesta sortida em sembla que és la que més m'ha agradat, per la varietat d'estils, encara que quasi tots fossin quadres o escultura.