http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=vnPu5mRCdVU

UN CUENTO CHINO

1.Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?



Aquesta pel·lícula és una comedia melodramàtica.




2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.



Roberto (Ricardo Darín) és el personatge principal. Aquest és un home de mitjana edat que posseeix una ferretería. Està acostumat a una vida monòtona, sense sobrensurts, avorrida. Roberto és un personatge tancat, que no creu que la vida tingui sentit, per aquest motiu col·lecciona noticies retallades de diaris, absurdes, que manquen de sentit ( com la del noi xino, que li cau una vaca sobre la seva compromesa). La seva vida no donarà un gir radical fins que es trobarà amb aquest noi, xino, que no sap parlar l'idioma local. Aquest noi, farà que la seva vida canviï per complet, és la peça que dóna sentit a la seva vida i a tots els retalls de diari. L'acaba convertint en un home més obert, el treu de la monotonía, l'ajuda a gaudir una mica més de la vida, i a veure, que la vida pot canviar en un instant i per les desicions.
Aquest personatge és rodó, ja que canvia el seu comportament durant tota la pel·lícula. 




3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?



El director pretèn mantenir l'interès, no ho explcia tot sobre tots els personatges, vas esbrinant el caràcter i comportament de cada personatge conforme la pel·lícula avança.
Lo millor és el final, des d'un principi et preguntes, d'on haurà sorgit aquesta idea? Veus tota la pel·lícula esperant una resposta, al final la dóna, és basa en una notícia, un fet real. És un fet molt constrastant, ja que ningú creu en la possibilitat que una vaca caigui del cel i pugui matar a algú. És un dels "efectes" que més m'ha agradat.




4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?



La càmera és molt significativa, el gir primer que fa, ens indica un paral·lelisme amb la història, ja que donarà una volta de 180 graus la vida del protagonista. Tambés és al principi l'entrada a la botiga, a travès de la porta de vidre, s'endinsa en la vida de Roberto. 




5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls? 



La música és un factor molt important, ja que ens ajuda a entendre les escenes, proporciona l'emoció necessària. És una música molt oportuna, els sorolls fan el mateix paper. Una pel·lícula sense música, per exemple, una de por, no és el mateix, la música manté l'antenció de l'espectador.




6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.



En el moment en que llegeix les notícies, ell es posa en la pell del personatge, tot cobra un color més viu, sobretot els tons vermells, que refereixen passió, és molt curiós.
L'escena en què no tanca més a en Jun, és una escena clau, demostra els canvis en el caràcter del personatge, la confiança. 




7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?


Tots aquests elements estan presents en la nostra vida qüotidiana, però a l'hora de rodar una pel·lícula també hi són presents.




8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?



Comença amb l'intriga que és manté durant tota la pel·lícula, i que només es sabrà al final, estàn relacionats directament amb el títol, ja que expliquen la hist'oria d'en Jun, i a trvès d'aquesta s'endinsa en la d'en Roberto.




9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?


10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.


És una pel·lícula que té una forma molt interessant d'explicar les vides, vides totalment oposades, i que s'acaben relacionant. Em va resultà molt interessant el principi, no t'esperes l'escena de la vaca, no té explicació fins al final i sobretot com una notícia sense sentit, fa que la vida del personatge principal recobri sentit. M'encata que estigui en argentí, però sobretot que en Jun parli en xinès, no té subtítols, això capta més l'atenció, és una manera de poder entendre al protagonista, és un dels "efectes" que més m'ha agradat. Crec que tothom hauría de veure-la, sembla que no tingui sentit i sigui avorrida, però és una gran pel·lícula.

Idea: 

He representat aquesta crítica social com una baralla de cartes ja que els polítics juguen amb la contaminació, guerres, economía, atur...

He intentat representar els problemes d'una manera gràfica.

El comodí significa l'ajuda, una altra alternativa amb la que jugar i que faria bé a tots. Juga amb l'atzar. Aquesta imatge no agradeix a la vista, però quan t'hi fixes es veu la crítica social.

 EL 9 NOU conté tota aquesta informació, potser si els polítics es fixessin més en les notícies, trobarien la 

solució al problema actual. 

NAMANA Transició al mar

escena 1: En Namana, que així es deia aquell ésser, va enfilar-se a una roca on trencaven les onades.

Càmera subjectiva (5-6 segons)

Pla contrapicat - pla general.

escena 2: Es va mirar el cel,

Càmera subjectiva (4 segons)

pla general - pla contrapicat

escena 3: la terra,

Càmera subjectiva (7 segons)

pla contrapicat - pla picat

escena 4: i el mar. (7 segons)

Càmera subjectiva

pla picat - pla general (frontal/es mou el mar)

escena 5: D'on sóc?... es va preguntar, on deu viure la meva família???...

càmera subjectiva (7 segons)

pla general (frontal)

escena 6: ...Finalment es va decidir (5 segons)

pla general (frontal)

càmera subjectiva

escena 7: vamirar a la dreta, va mirar a l'esquerra (9 segons)

càmera subjectiva

pla general

escena 8: ...va agafar impuls i (11 segons)

càmera subjectiva

pla general (frontal)

escena 9: Splashhhhf

càmera subjectiva - càmera objectiva

(8 segons)

pla general - pla detall

Namana escenari

Namana

escena 1: En Namana, que així es deia aquell ésser, va enfilar-se a una roca on trencaven les onades.
Càmera subjectiva (5-6 segons)
Pla contrapicat - pla general.

escena 2: Es va mirar el cel,
Càmera subjectiva (4 segons)
pla general - pla contrapicat

escena 3: la terra,
Càmera subjectiva (7 segons)
pla contrapicat - pla picat

escena 4: i el mar. (7 segons)
Càmera subjectiva
pla picat - pla general (frontal/es mou el mar)

escena 5: D'on sóc?... es va preguntar, on deu viure la meva família???...
càmera subjectiva (7 segons)
pla general (frontal)

escena 6: ...Finalment es va decidir (5 segons)
pla general (frontal)
càmera subjectiva

escena 7: vamirar a la dreta, va mirar a l'esquerra (9 segons)
càmera subjectiva
pla general

escena 8: ...va agafar impuls i (11 segons)
càmera subjectiva
pla general (frontal)

escena 9: Splashhhhf
càmera subjectiva - càmera objectiva
(8 segons)
pla general - pla detall

Namana

XAPA

Les dues xapes estan inspiradas en la mateixa idea, l'art és massa extens com per poder-lo interpretar amb una sola imatge, per aquest motiu nomes porten lletres, dels colors que més destaquen. El negre contrasta amb el blanc, i el vermell a part de destacar, és el símbol del NO. He optat per fer-ho així basant-me en voler transmetre el missatge, si li afegeixes alguna cosa més, distreu, la gent no es para a llegir si porta una imatge.

PEZEYE, presenta

v

Vídeo final, presentació, intro.
Realitzat amb Vegas Pro 10, editor de vídeo i música, i Fruity Loops Studio, editor de so.

Guió literari i tècnic

IDEA:
Fer la intro d'una "pel·lícula", o video, per presentar. ( Warner Bros, Pixar, Disney...)


STORYLINE:
Ens situem en un cinema, des de dos punts de vista, es produeix una explosió que dona lloc a les lletres PEZEYE, presenta. Va inclosa música, al principi molt suau, i desprès quasi que s'emporta el protagonisme.


ESCALETA:


Cinema 1:
Estem situats darrera de la pantalla del cinema, es veuen totes les butaques, i s'engega el projector, al que ens anem acostant al so de la música. Passem d'un pla general a un pla detall.

Cinema 2: 
Aquest cop estem situats des del punt de vista del projector, i anem avançant cap a la pantalla, o s'està reproduïnt un vídeo: 8-7-6... un comte enrere.
També passem de pla general a pla detall, que és la pantalla del cinema i acompanyat de la mateixa música suau.

Explosió:
En aquest moment, comença amb un fons negre, d'on surten uns ulls animats i es produeix una explosió. Aquest és un pla general i trenca amb la música suau amb el so de l'explosió i dona lloc a la següent seqüència.

PEZEYE:
En un fons negre estrellat amb moviment, del fum de l'explosió sorgeixen del costat esquerre les lletres PEZE E, i a la vegada que es van acostant, els ulls baixen i botant se'n van cap a la part esquerre inferior de la pantalla, on li espera la lletra Y, que es posiciona seguidament. Aquesta part va acompanyada d'una música més intensa, que junt amb el nom, rep el protagonisme.

Presenta:
La imatge anterior es fusiona amb la següent, que són les lletres presenta, en 3D, ondulant, també situat en un pla general, en la part mitja-inferior de la dreta, una mica girades, acompanyades de música intensa.

GUIÓ LITERARI. TRACTAMENT DE LA HISTÒRIA
Situats darrera la pantalla del cinema, ens acostem al projector que produeix una llum blanca, aquí fem un canvi de punt de vista i veiem el cinema des d'on està el projector, ens anem acostant a la pantalla del cinema on s'està reproduïnt un compte enrere, quan aquest acaba, es canvia de música i de pla mitjançant una explosió provocada per uns brillants ulls, de l'explosió sorgeixen les lletres PEZEYE, els ulls, al mateix moment baixen i botant s'envan cap a la Y que s'espera abaix, es col·loca al seu lloc. Es fusiona amb les ondulants lletres del presenta.



En aquest guió està el guió literari junt amb el tècnic, tenim la música, els plans, imatges... crec que es bastant complet.

CaixaForum i Mediateca

El dia 2 de juny del 2011 les dues classes de batxillerat artístic del Celestí Bellera vam anar a Barcelona, a CaixaForum per gaudir d'una exposició: L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni.

L'exposició "L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment" reflexiona sobre la influència i l'impacte del cine a l'hora de construir la nostra cultura visual.

Realitat i ficció es barregen i es confonen. Des de les imatges que ens arriben contínuament pel Facebook o que veiem a YouTube fins a la ficció audiovisual que contamina àmplies parcel·les de la nostra vida, tot es construeix, a tot arreu hi ha posada en escena, dramatúrgia i muntatge.

"L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment" combina l'espectacularitat de les obres exhibides amb la reflexió al voltant d'aquesta dualitat, que recorre les disciplines audiovisuals dels segles XX i XXI, i arriba fins ara amb el videoart i les instal·lacions.

La segona part d'aquesta exposició, "Somni", analitza com els mitjans, omnipresents en la nostra vida conscient, evoquen unes sensacions tan vívides, intenses i provocatives com les que experimentem durant el somni, i explora les realitats subconscients.

L'exposició compta amb la participació d'artistes internacionals de prestigi reconegut, com Michael Bell-Smith, Bruce Conner, Tacita Dean, Rodney Graham, Christoph Girardet, Douglas Gordon, Teresa Hubbard i Alexander Birchler, Anthony McCall, Saskia Olde Wolbers, Kelly Richardson, Wolfgang Staehle, Siebren Versteeg i Andy Warhol.

L'obra que més em va cridar l'atenció va ser la de la llum sòlida, era un muntatge. Tota la sala estava introduïda per un passadís negre, i la sala també negra, al final hi havia situat un projector que projectava una imatge que anava canviant, principalment era un eclipse. se li donava l'efecte sòlid amb un aparell que produïa fum, li donava cos a la llum. Va ser espectacular, és una de les millors obres i més curioses que he vist. Pertany a Anthony McCall, You and I Horitzontal II, 2006.

Estava prohibit fer fotos, per aquest motiu no puc mostrar res.

L'altre part de l'excursió va ser la mediateca. És un espai dedicat especialment al media art on podem trobar llibres, revistes, CD's, informacions úniques, tot gira entorn al vídeo i l'art. Ja tinc fet el carnet. Aquest espai ens serà útil de cara al futur i ara ja que podem trobar molt bona informació vinculada amb els autors i referents.

SALA TECLA

SALA TECLA

El dia 29 d'abril del 2011 vam anar tots els plàstics de primer a Barcelona a visitar la Sala Tecla on hi exposaven

art conceptual de joves artistes europeus.

En general estava molt bé, hi havien obres molt variades, des de hiper-realistes fins a "senyals de tràfic" o llibres encimentats.

A mi, l'obra que més em va cridar l'atenció va ser la de MENTES AL VACIO, és una crítica bastant forta a la societa, la manera

de veure el físic.

Eren set nines (barbies, accion man) envasades al buit, nues, i lo més important estava en l'etiqueta.

Posava:

MENTES AL VACIO

90/60/90

1.75 Alt.

45kg la pieza

Fecha de cad: LA VIDA

El engaño.

Peso Neto: 43 kg.

Importe total: 0 €.

Valores med. por 100g de carne:  proteina - 0%

                                                 grasa - 0%

                                                 hidratos de carbono - 0%

envasado en atmosfera protectora.

Crec que és la crítica més ben representada que he vist, no fa falta donar explicacions, s'enten a la primera.

Am les següents fotos es veurà millor representat.

MUSEU DE GRANOLLERS

MUSEU DE GRANOLLERS

El dia 14 d'abril del 2011 vam anar al museu de Granollers a visitar unes exposicions d'art contemporani. Aquestes exposicions es dividien en dos; Imatges a contratemps, en el primer pis, i Meridià Granollers anys 70: Art de concepte i acció, en la segona planta del museu i part de la tercera.

MERIDIÀ GRANOLLERS ANYS 70. ART DE CONCEPTE I ACCIÓ

Vam començar pel segon pis amb Art de concepte i acció.

Abans d'entrar, ens van fer una petita introducció, a la porta hi havia aquest text:

En els anys 70 del segle XX, Granollers assolí una centralitat cabdal

 en l'impuls de l'art conceptual a Catalunya. Va ser un moment únic

de la pràctica artística lligada al context de l'art internacional, però

també la situació política i social del final del franquisme. L'art va

trencar amb les disciplines artístiques tradicionals i va obrir-se cap a

la natura, l'acció, l'objecte i la projecció envers l'espai social i urbà.

Meridià Granollers anys 70. Art i concepte i acció recupera de f

orma pionera l'esclat de l'art conceptual a la ciutat i el seu paper

com a catalitzador d'aquesta nova pràctica artística a Catalunya.

Per primera vegada es recupera la totalitat d'obres i accions dutes

a terme a la cieutat des d'abril de 1971 (amb el Muntatge al carrer,

a la plaça de la Porxada, la I Mostra Internacional d'Art Homenatge

a Joan Miró i el I Concurs d'Art jove) fins al 1975, amb la darrera

mostra col·lectiva Granollers, vila oberta: art efímer, art pobre,

accionisme, happenings i altres manifestacions d'aquest esperit

renovador. De forma contextual, l'exposició recull també el paper

que la música, el teatre i el cinema experimental van tenir a la ciutat

durant aquests anys.

Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció mostra el moment excepcional

en què la ciutat va actuar com a catalitzador a la resta de Catalunya d'unes energies

artístiques radicalment renovadores. No és a l'atzar que un dels crítics amb més visió

del país i artífex de les mostres, Alexandre Cirici, titulés El meridià de Granollers un dels

seus articles a la revista Serra d'Or.

L'exposició recupera un gruix important de treballs conceptuals i documents d'època que són

testimoni de les activitats que van protagonitzar un dels períodes artísticament més fèrtils de

l'art català de les últimes dècades. L'exposició ha suposat un treball previ d'arxiu i recerca en

institucions públiques i privades, així com en els fons dels diferents artistes. El resultat ha estat

la recuperació d'imatges i negatius fotogàfics, alguns fins avui inèdits, que permeten, més enllà

de documentar, reconstruir accions en seqüències fotogràfiques que alhora esdevenen l'obra mateixa.

Tot aquest treball documental ha quedat recollit en el catàleg de la mostra.

Ara posaré algunes obres que ens van explicar i altres que no;

Alexandre Cirici: en la sala es recullen del 71 al 73, quan Granollers va ser la capital de l'art.

Mostra d'art jove - 1971

Josep Ponsatí, Carlos Pazo, Silvia Gubern, Jordi Benito (Environament), Ferran García Sevilla (72),

Xavier Vilageliu, Joan Pere, Viladecans, Àngel Jove, Lluís Peñaranda (71), Francesc Sastre (72), Olga L.Pijoan (72).

Aqusts són els artistes que van participar en aquest apartat.

Jordi Benito: de Granollers, transforma l'espai, utilitza el seu cos i diferents llenguatges.

La II Mostra d'art jove no va tenir tant d'èxit, es van alçar veus contràries a les mostres d'art i els artistes es revelen

contra el nou sistema establit; es tria guanyador, premi...

Accionisme: constant en l'art conceptual.

Joan Martínez (1972)

El temps forma part de l'acció, és finit igual que l'obra.

Casa de Cultura Sant Francesc, juny de 1973.

Xavier Vilageliu: 1973, Aïllament, Accios a la platja de Lloret.

Joan Martínez: 1973, El mercat de consum a mort.

Magda Gonzàlez: 1973, Petjades.

Paco Merino: 1973, Sense títol.

Francesc Sastre: 1973, Sense títol.

Vicenç Viaplana: 1973, Sense títol.

Xavier Vilageliu: 1973, Destrucció, imatge i so.

Albert Granado: 1973, Sense títol.

El més important de l'obra era la intenció.

Accions col·lectives, 1973.

El Sant Sopar, Acció a la plaça de Perpinyà, maig 1973.

Participació al Concurs de Pintura Ràpida de Mataró (acció col·lectiva, juny 1973) és una críitica, tots van fer el mateix quadre,

boicot al sistema.

Homenatge a Murgadella: Sala de la Caixa de Sabadell a Granollers, juliol 1973, Acció col·lectiva.

III Mostra d'Art Jove (res d'èxit) es va celebrar a la Casa de Cultura de Sant Francesc el desembre del 1973, per la Organització CIT.

Jaume Serras: Projeccions, 1973.

Paco Merino: Materias compuestas, 1973.

Cinema experimental i d'autor a Granollers.

Vicenç Viaplana: Maniobres impossibles, 1974.

Aquesta era la segona planta, al pujar cap a la tercera hi havia aquest text que expressava molt bé el que volien dir els artistes:

Cal crear un art que, per les seves característiques pròpies, sigui

el contrari dels objectes-mercaderia; obres efímeres obres espectacle,

art al carrer, obres que demanin participació del públic, happenings,

art destructible, invencions mentals, etc.

Manifest. I Mostra d'Art Jove, 1971.

Del happening al postconceptual(1974-1979)

Granollers happening.

Happening Alta Mongòlia de Salvador Dalí.

Documental Retorn a Alta Mongòlia. Granollers els anys 70, 2010.

I Congrès Internacional de Happenings.

Documental, Alegría de la confusión " El Granollers Happening"

Les Performances rituals de Jordi Benito, 1977-1979.

Pintura, Benito nus...

Granollers, vila oberta

La Clau de Granollers, abril 1975.

Algunes derives postconceptuals.

Vicenç Viaplana: Vides provocades, 1976.

Performances: instal·lació Galeria G de Barcelona (llums, diaris penjats, cadires de fusta...)

Vicenç Viaplana: Informe sobre el desfici, 1974.

Foto-performance, fotos blanc i negre.

Segona part de l'exposició, primera planta: aquesta era bastant més curta, però donava molt a pensar.

IMATGES A CONTRATEMPS

Ignacio Uriarte: The history oh the type writer recited by Michael Winslow, 2009, videoprojecció, 20' 52''.

L'actor feia amb la boca els sons de les clàssiques màquines d'escriure. Tracta el pas del temps, l'objecte

perdut, la tecnología, l'ofici perdut...

Shit in your hat-head on a chair

1990, videoprojecció de 62'', fusta, cera, pantalla i cable d'acer.

Era una obra una mica complicada d'entendre.

Óscar Muñoz, Re-trato, 2003, videoprojecció, 29' 15''

Acció efímera, inacabada, l'aigua sobre la pedra s'aixuga i mai acabes de veure la cara que esta dibuixant

del tot acabada. Córrer, repetir, acabar, etc. Crea ansietat. És una desmaterialització de l'art, mai tenim la

nostra identitat acabada.

Jenny Holzer

Jenny Holzer (nascut el 1950 a Gallipolis, Ohio) és un artista conceptual americà. Assistir a la Universitat d'Ohio (a Athens, Ohio), Rhode Island School of Design, i el Programa d'Estudis Independents del Museu Whitney d'Art Americà. Holzer va ser originalment un artista abstracte, centrant-se en la pintura i el gravat, després de mudar-se a Nova York el 1977, ella va començar a treballar amb el text com a art. També va ser un membre actiu del grup d'artistes Col · lab.

Proves escàner, Imatges 3D i altres

Apaga i encén.

Flors, plàstic o realitat?

Cortines enfullades.

Flors.

Moviment del vent.