MUSEU DE GRANOLLERS
El dia 14 d'abril del 2011 vam anar al museu de Granollers a visitar unes exposicions d'art contemporani. Aquestes exposicions es dividien en dos; Imatges a contratemps, en el primer pis, i Meridià Granollers anys 70: Art de concepte i acció, en la segona planta del museu i part de la tercera.
MERIDIÀ GRANOLLERS ANYS 70. ART DE CONCEPTE I ACCIÓ
Vam començar pel segon pis amb Art de concepte i acció.
Abans d'entrar, ens van fer una petita introducció, a la porta hi havia aquest text:
En els anys 70 del segle XX, Granollers assolí una centralitat cabdal
en l'impuls de l'art conceptual a Catalunya. Va ser un moment únic
de la pràctica artística lligada al context de l'art internacional, però
també la situació política i social del final del franquisme. L'art va
trencar amb les disciplines artístiques tradicionals i va obrir-se cap a
la natura, l'acció, l'objecte i la projecció envers l'espai social i urbà.
Meridià Granollers anys 70. Art i concepte i acció recupera de f
orma pionera l'esclat de l'art conceptual a la ciutat i el seu paper
com a catalitzador d'aquesta nova pràctica artística a Catalunya.
Per primera vegada es recupera la totalitat d'obres i accions dutes
a terme a la cieutat des d'abril de 1971 (amb el Muntatge al carrer,
a la plaça de la Porxada, la I Mostra Internacional d'Art Homenatge
a Joan Miró i el I Concurs d'Art jove) fins al 1975, amb la darrera
mostra col·lectiva Granollers, vila oberta: art efímer, art pobre,
accionisme, happenings i altres manifestacions d'aquest esperit
renovador. De forma contextual, l'exposició recull també el paper
que la música, el teatre i el cinema experimental van tenir a la ciutat
durant aquests anys.
Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció mostra el moment excepcional
en què la ciutat va actuar com a catalitzador a la resta de Catalunya d'unes energies
artístiques radicalment renovadores. No és a l'atzar que un dels crítics amb més visió
del país i artífex de les mostres, Alexandre Cirici, titulés El meridià de Granollers un dels
seus articles a la revista Serra d'Or.
L'exposició recupera un gruix important de treballs conceptuals i documents d'època que són
testimoni de les activitats que van protagonitzar un dels períodes artísticament més fèrtils de
l'art català de les últimes dècades. L'exposició ha suposat un treball previ d'arxiu i recerca en
institucions públiques i privades, així com en els fons dels diferents artistes. El resultat ha estat
la recuperació d'imatges i negatius fotogàfics, alguns fins avui inèdits, que permeten, més enllà
de documentar, reconstruir accions en seqüències fotogràfiques que alhora esdevenen l'obra mateixa.
Tot aquest treball documental ha quedat recollit en el catàleg de la mostra.
Ara posaré algunes obres que ens van explicar i altres que no;
Alexandre Cirici: en la sala es recullen del 71 al 73, quan Granollers va ser la capital de l'art.
Mostra d'art jove - 1971
Josep Ponsatí, Carlos Pazo, Silvia Gubern, Jordi Benito (Environament), Ferran García Sevilla (72),
Xavier Vilageliu, Joan Pere, Viladecans, Àngel Jove, Lluís Peñaranda (71), Francesc Sastre (72), Olga L.Pijoan (72).
Aqusts són els artistes que van participar en aquest apartat.
Jordi Benito: de Granollers, transforma l'espai, utilitza el seu cos i diferents llenguatges.
La II Mostra d'art jove no va tenir tant d'èxit, es van alçar veus contràries a les mostres d'art i els artistes es revelen
contra el nou sistema establit; es tria guanyador, premi...
Accionisme: constant en l'art conceptual.
Joan Martínez (1972)
El temps forma part de l'acció, és finit igual que l'obra.
Casa de Cultura Sant Francesc, juny de 1973.
Xavier Vilageliu: 1973, Aïllament, Accios a la platja de Lloret.
Joan Martínez: 1973, El mercat de consum a mort.
Magda Gonzàlez: 1973, Petjades.
Paco Merino: 1973, Sense títol.
Francesc Sastre: 1973, Sense títol.
Vicenç Viaplana: 1973, Sense títol.
Xavier Vilageliu: 1973, Destrucció, imatge i so.
Albert Granado: 1973, Sense títol.
El més important de l'obra era la intenció.
Accions col·lectives, 1973.
El Sant Sopar, Acció a la plaça de Perpinyà, maig 1973.
Participació al Concurs de Pintura Ràpida de Mataró (acció col·lectiva, juny 1973) és una críitica, tots van fer el mateix quadre,
boicot al sistema.
Homenatge a Murgadella: Sala de la Caixa de Sabadell a Granollers, juliol 1973, Acció col·lectiva.
III Mostra d'Art Jove (res d'èxit) es va celebrar a la Casa de Cultura de Sant Francesc el desembre del 1973, per la Organització CIT.
Jaume Serras: Projeccions, 1973.
Paco Merino: Materias compuestas, 1973.
Cinema experimental i d'autor a Granollers.
Vicenç Viaplana: Maniobres impossibles, 1974.
Aquesta era la segona planta, al pujar cap a la tercera hi havia aquest text que expressava molt bé el que volien dir els artistes:
Cal crear un art que, per les seves característiques pròpies, sigui
el contrari dels objectes-mercaderia; obres efímeres obres espectacle,
art al carrer, obres que demanin participació del públic, happenings,
art destructible, invencions mentals, etc.
Manifest. I Mostra d'Art Jove, 1971.
Del happening al postconceptual(1974-1979)
Granollers happening.
Happening Alta Mongòlia de Salvador Dalí.
Documental Retorn a Alta Mongòlia. Granollers els anys 70, 2010.
I Congrès Internacional de Happenings.
Documental, Alegría de la confusión " El Granollers Happening"
Les Performances rituals de Jordi Benito, 1977-1979.
Pintura, Benito nus...
Granollers, vila oberta
La Clau de Granollers, abril 1975.
Algunes derives postconceptuals.
Vicenç Viaplana: Vides provocades, 1976.
Performances: instal·lació Galeria G de Barcelona (llums, diaris penjats, cadires de fusta...)
Vicenç Viaplana: Informe sobre el desfici, 1974.
Foto-performance, fotos blanc i negre.
Segona part de l'exposició, primera planta: aquesta era bastant més curta, però donava molt a pensar.
IMATGES A CONTRATEMPS
Ignacio Uriarte: The history oh the type writer recited by Michael Winslow, 2009, videoprojecció, 20' 52''.
L'actor feia amb la boca els sons de les clàssiques màquines d'escriure. Tracta el pas del temps, l'objecte
perdut, la tecnología, l'ofici perdut...
Shit in your hat-head on a chair
1990, videoprojecció de 62'', fusta, cera, pantalla i cable d'acer.
Era una obra una mica complicada d'entendre.
Óscar Muñoz, Re-trato, 2003, videoprojecció, 29' 15''
Acció efímera, inacabada, l'aigua sobre la pedra s'aixuga i mai acabes de veure la cara que esta dibuixant
del tot acabada. Córrer, repetir, acabar, etc. Crea ansietat. És una desmaterialització de l'art, mai tenim la
nostra identitat acabada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario