La tipografia consisteix en el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals.
La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se eficaç, agradable i fàcilment.
La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters i també la seva combinació amb els espais que els separen, espais entre paraules i interlineació, així com definir els signes de puntuació i la seva combinació amb lletres i paraules.
Família tipogràfica: rep aquest nom un grup de tipografies amb unes característiques simmilars. Aquestes s'assemblen entre sí però tenen trets propis.
- Romana antiga: la principal característica és la desigualtat de la gruixària de l'asta dins d'una mateixa lletra, en la seva modulació i en la froma còncava de la terminació.
- Romana moderna: com el seu nom diu, deriva de la moderna, caràcters rígids, amb terminacions rectes i astes molt contrastada.
- Pal sec: asta uniforme i sense terminació.
- Egípcia: asta uniforme i terminació recte (entre una i altra no hi ha molta diferència de gruixària).
Tipus: peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, en una de les seves bases porta gravada una lletra, xifra o signe ortogràfic i que serveix per reproduir-los mitjançant la seva estampació sobre una superfície. La impressió amb tipus avui dia s'utilitza escassament. Actualment s'utilitzen segells de goma o planxes offset impressionades fotogràficament amb el text o directament mab una impressora a través de la tecnologia digital.
Font: aquesta és el joc complert de caràcters en qualsevol disseny, estil i cos. Els caràcters inclouen lletres de caixa alta i baixa, numèrics, versalites, fraccions, puntuacions, accents, signes matemàtics i altres símbols i grafismes.
Caràcter: símbol gràfic usat per la notació del llenguatge. El caràcter d'una lletra és la representació gràfica del signe.
Part pràctica:
