Els ISARDS

Aquesta tarda la vam dedicar a anar al museu de Granollers, a la Sala Ciutat, a l'exposició "Els Isards. Obra recent 2010".
Els membres dels Isards van ser una part activa de l'Associació d'Artistes Moderns de Granollers (1981).
En l'any 1995, reunits com a col·lectiu sota el nom d'Is-Arts, novament van impulsar l'art a la ciutat. I el 1998, sota el nom actual, Ela Isards, van organitzar la Setmana de les Arts, que es qüestionava l'art i el paper de l'artista i que donava el tret de sortida definitiu per a un seguit de propostes i accions d'aquest col·lectiu singular.
Els membres d'Els Isards:

Joan Batlles i Pi:

En aquestes obres predomina el vermell, junt amb el blanc, el negre i algun blau.

Té un quadre, que era com 3D, va decidir que en aquestes obres utilitzaria el vermell, perquè si, i sobretot línies rectes, angles de 90 graus...

Eren tots vermells menys un, que era blau, blanc i negre, el que més em va impactar, amb cal·ligrafies abstractes.

Xavier Vilageliu:

Utilitza molt els tons blancs i negres sobretot, i també vermells, platejats i grisos.

Aquestes obres donen molt a pensar, les que més em van agradar:

- Figures (Senyors i senyores)

- Interior (la cuina) Aquest em va agradar moltíssim, era com un àngel que volia pujar les escales, m'ha impactat bastant el títol, que suposo que fa referència amb l'utensili de cuina exposat.

- Paisatge (paisatge bandera)

- Bodegó (i les bruixes no es pentinen) És molt curiós la frase...

Amaga els objectes amb tela, és una manera de dir que el món està amagat.

Els números que hi podem trobar en alguna de les seves obres fan referència (crítica), a les morts per violència de gènere.

Jordi Riera:
Utilitza els tons groguencs-ocres, vermells, negres (transparents), verds, taronges, mostassa...
És l'artista més jove dels quatre, i els colors són bastant vius, igual que els materials, fusta, bambú, escaiola i fibra de vidre. Són molt interessant les textures que aconsegueix amb cada material, sobretot amb la fibra de vidre.
M'ha semblat molt interessant "Buscant la llum", quatre personatges acalant tota l'escultura per tal d'arribar a la llum final envoltada per una mena de filferro que no deixa que passin. I l'altra obra, de les barbies, sobretot el treball amb les fotografies, completa molt l'escena del te o el cafè.

Kiku Mena:
Juga amb el blanc i el negre, també amb grisos.
Utilitza cartró, és un material barat i que li agrada, ja que el pot esgarrapar i modificar-lo posant-li massilla.
En aquesta sala tenia exposades obres formades per conjunts de quadres, impactava més dos o set quadres que un de sol, tenia més possibilitats d'explicar una història.
Eren molt semblants, però cadascun et transmetia una sensació diferent.
Els set quadres eren com energia, electricitat, sobretot el set, va ser el que més em va agradar.
Les textures aconseguides amb el cartró són molt originals, fins i tot, tenia una obra composada per dos quadres, que era com l'escorça d'un  arbre.

Aquesta sortida em sembla que és la que més m'ha agradat, per la varietat d'estils, encara que quasi tots fossin quadres o escultura.