PEZEYE, presenta

v

Vídeo final, presentació, intro.
Realitzat amb Vegas Pro 10, editor de vídeo i música, i Fruity Loops Studio, editor de so.

Guió literari i tècnic

IDEA:
Fer la intro d'una "pel·lícula", o video, per presentar. ( Warner Bros, Pixar, Disney...)


STORYLINE:
Ens situem en un cinema, des de dos punts de vista, es produeix una explosió que dona lloc a les lletres PEZEYE, presenta. Va inclosa música, al principi molt suau, i desprès quasi que s'emporta el protagonisme.


ESCALETA:


Cinema 1:
Estem situats darrera de la pantalla del cinema, es veuen totes les butaques, i s'engega el projector, al que ens anem acostant al so de la música. Passem d'un pla general a un pla detall.

Cinema 2: 
Aquest cop estem situats des del punt de vista del projector, i anem avançant cap a la pantalla, o s'està reproduïnt un vídeo: 8-7-6... un comte enrere.
També passem de pla general a pla detall, que és la pantalla del cinema i acompanyat de la mateixa música suau.

Explosió:
En aquest moment, comença amb un fons negre, d'on surten uns ulls animats i es produeix una explosió. Aquest és un pla general i trenca amb la música suau amb el so de l'explosió i dona lloc a la següent seqüència.

PEZEYE:
En un fons negre estrellat amb moviment, del fum de l'explosió sorgeixen del costat esquerre les lletres PEZE E, i a la vegada que es van acostant, els ulls baixen i botant se'n van cap a la part esquerre inferior de la pantalla, on li espera la lletra Y, que es posiciona seguidament. Aquesta part va acompanyada d'una música més intensa, que junt amb el nom, rep el protagonisme.

Presenta:
La imatge anterior es fusiona amb la següent, que són les lletres presenta, en 3D, ondulant, també situat en un pla general, en la part mitja-inferior de la dreta, una mica girades, acompanyades de música intensa.

GUIÓ LITERARI. TRACTAMENT DE LA HISTÒRIA
Situats darrera la pantalla del cinema, ens acostem al projector que produeix una llum blanca, aquí fem un canvi de punt de vista i veiem el cinema des d'on està el projector, ens anem acostant a la pantalla del cinema on s'està reproduïnt un compte enrere, quan aquest acaba, es canvia de música i de pla mitjançant una explosió provocada per uns brillants ulls, de l'explosió sorgeixen les lletres PEZEYE, els ulls, al mateix moment baixen i botant s'envan cap a la Y que s'espera abaix, es col·loca al seu lloc. Es fusiona amb les ondulants lletres del presenta.



En aquest guió està el guió literari junt amb el tècnic, tenim la música, els plans, imatges... crec que es bastant complet.

CaixaForum i Mediateca

El dia 2 de juny del 2011 les dues classes de batxillerat artístic del Celestí Bellera vam anar a Barcelona, a CaixaForum per gaudir d'una exposició: L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni.

L'exposició "L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment" reflexiona sobre la influència i l'impacte del cine a l'hora de construir la nostra cultura visual.

Realitat i ficció es barregen i es confonen. Des de les imatges que ens arriben contínuament pel Facebook o que veiem a YouTube fins a la ficció audiovisual que contamina àmplies parcel·les de la nostra vida, tot es construeix, a tot arreu hi ha posada en escena, dramatúrgia i muntatge.

"L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment" combina l'espectacularitat de les obres exhibides amb la reflexió al voltant d'aquesta dualitat, que recorre les disciplines audiovisuals dels segles XX i XXI, i arriba fins ara amb el videoart i les instal·lacions.

La segona part d'aquesta exposició, "Somni", analitza com els mitjans, omnipresents en la nostra vida conscient, evoquen unes sensacions tan vívides, intenses i provocatives com les que experimentem durant el somni, i explora les realitats subconscients.

L'exposició compta amb la participació d'artistes internacionals de prestigi reconegut, com Michael Bell-Smith, Bruce Conner, Tacita Dean, Rodney Graham, Christoph Girardet, Douglas Gordon, Teresa Hubbard i Alexander Birchler, Anthony McCall, Saskia Olde Wolbers, Kelly Richardson, Wolfgang Staehle, Siebren Versteeg i Andy Warhol.

L'obra que més em va cridar l'atenció va ser la de la llum sòlida, era un muntatge. Tota la sala estava introduïda per un passadís negre, i la sala també negra, al final hi havia situat un projector que projectava una imatge que anava canviant, principalment era un eclipse. se li donava l'efecte sòlid amb un aparell que produïa fum, li donava cos a la llum. Va ser espectacular, és una de les millors obres i més curioses que he vist. Pertany a Anthony McCall, You and I Horitzontal II, 2006.

Estava prohibit fer fotos, per aquest motiu no puc mostrar res.

L'altre part de l'excursió va ser la mediateca. És un espai dedicat especialment al media art on podem trobar llibres, revistes, CD's, informacions úniques, tot gira entorn al vídeo i l'art. Ja tinc fet el carnet. Aquest espai ens serà útil de cara al futur i ara ja que podem trobar molt bona informació vinculada amb els autors i referents.

SALA TECLA

SALA TECLA

El dia 29 d'abril del 2011 vam anar tots els plàstics de primer a Barcelona a visitar la Sala Tecla on hi exposaven

art conceptual de joves artistes europeus.

En general estava molt bé, hi havien obres molt variades, des de hiper-realistes fins a "senyals de tràfic" o llibres encimentats.

A mi, l'obra que més em va cridar l'atenció va ser la de MENTES AL VACIO, és una crítica bastant forta a la societa, la manera

de veure el físic.

Eren set nines (barbies, accion man) envasades al buit, nues, i lo més important estava en l'etiqueta.

Posava:

MENTES AL VACIO

90/60/90

1.75 Alt.

45kg la pieza

Fecha de cad: LA VIDA

El engaño.

Peso Neto: 43 kg.

Importe total: 0 €.

Valores med. por 100g de carne:  proteina - 0%

                                                 grasa - 0%

                                                 hidratos de carbono - 0%

envasado en atmosfera protectora.

Crec que és la crítica més ben representada que he vist, no fa falta donar explicacions, s'enten a la primera.

Am les següents fotos es veurà millor representat.

MUSEU DE GRANOLLERS

MUSEU DE GRANOLLERS

El dia 14 d'abril del 2011 vam anar al museu de Granollers a visitar unes exposicions d'art contemporani. Aquestes exposicions es dividien en dos; Imatges a contratemps, en el primer pis, i Meridià Granollers anys 70: Art de concepte i acció, en la segona planta del museu i part de la tercera.

MERIDIÀ GRANOLLERS ANYS 70. ART DE CONCEPTE I ACCIÓ

Vam començar pel segon pis amb Art de concepte i acció.

Abans d'entrar, ens van fer una petita introducció, a la porta hi havia aquest text:

En els anys 70 del segle XX, Granollers assolí una centralitat cabdal

 en l'impuls de l'art conceptual a Catalunya. Va ser un moment únic

de la pràctica artística lligada al context de l'art internacional, però

també la situació política i social del final del franquisme. L'art va

trencar amb les disciplines artístiques tradicionals i va obrir-se cap a

la natura, l'acció, l'objecte i la projecció envers l'espai social i urbà.

Meridià Granollers anys 70. Art i concepte i acció recupera de f

orma pionera l'esclat de l'art conceptual a la ciutat i el seu paper

com a catalitzador d'aquesta nova pràctica artística a Catalunya.

Per primera vegada es recupera la totalitat d'obres i accions dutes

a terme a la cieutat des d'abril de 1971 (amb el Muntatge al carrer,

a la plaça de la Porxada, la I Mostra Internacional d'Art Homenatge

a Joan Miró i el I Concurs d'Art jove) fins al 1975, amb la darrera

mostra col·lectiva Granollers, vila oberta: art efímer, art pobre,

accionisme, happenings i altres manifestacions d'aquest esperit

renovador. De forma contextual, l'exposició recull també el paper

que la música, el teatre i el cinema experimental van tenir a la ciutat

durant aquests anys.

Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció mostra el moment excepcional

en què la ciutat va actuar com a catalitzador a la resta de Catalunya d'unes energies

artístiques radicalment renovadores. No és a l'atzar que un dels crítics amb més visió

del país i artífex de les mostres, Alexandre Cirici, titulés El meridià de Granollers un dels

seus articles a la revista Serra d'Or.

L'exposició recupera un gruix important de treballs conceptuals i documents d'època que són

testimoni de les activitats que van protagonitzar un dels períodes artísticament més fèrtils de

l'art català de les últimes dècades. L'exposició ha suposat un treball previ d'arxiu i recerca en

institucions públiques i privades, així com en els fons dels diferents artistes. El resultat ha estat

la recuperació d'imatges i negatius fotogàfics, alguns fins avui inèdits, que permeten, més enllà

de documentar, reconstruir accions en seqüències fotogràfiques que alhora esdevenen l'obra mateixa.

Tot aquest treball documental ha quedat recollit en el catàleg de la mostra.

Ara posaré algunes obres que ens van explicar i altres que no;

Alexandre Cirici: en la sala es recullen del 71 al 73, quan Granollers va ser la capital de l'art.

Mostra d'art jove - 1971

Josep Ponsatí, Carlos Pazo, Silvia Gubern, Jordi Benito (Environament), Ferran García Sevilla (72),

Xavier Vilageliu, Joan Pere, Viladecans, Àngel Jove, Lluís Peñaranda (71), Francesc Sastre (72), Olga L.Pijoan (72).

Aqusts són els artistes que van participar en aquest apartat.

Jordi Benito: de Granollers, transforma l'espai, utilitza el seu cos i diferents llenguatges.

La II Mostra d'art jove no va tenir tant d'èxit, es van alçar veus contràries a les mostres d'art i els artistes es revelen

contra el nou sistema establit; es tria guanyador, premi...

Accionisme: constant en l'art conceptual.

Joan Martínez (1972)

El temps forma part de l'acció, és finit igual que l'obra.

Casa de Cultura Sant Francesc, juny de 1973.

Xavier Vilageliu: 1973, Aïllament, Accios a la platja de Lloret.

Joan Martínez: 1973, El mercat de consum a mort.

Magda Gonzàlez: 1973, Petjades.

Paco Merino: 1973, Sense títol.

Francesc Sastre: 1973, Sense títol.

Vicenç Viaplana: 1973, Sense títol.

Xavier Vilageliu: 1973, Destrucció, imatge i so.

Albert Granado: 1973, Sense títol.

El més important de l'obra era la intenció.

Accions col·lectives, 1973.

El Sant Sopar, Acció a la plaça de Perpinyà, maig 1973.

Participació al Concurs de Pintura Ràpida de Mataró (acció col·lectiva, juny 1973) és una críitica, tots van fer el mateix quadre,

boicot al sistema.

Homenatge a Murgadella: Sala de la Caixa de Sabadell a Granollers, juliol 1973, Acció col·lectiva.

III Mostra d'Art Jove (res d'èxit) es va celebrar a la Casa de Cultura de Sant Francesc el desembre del 1973, per la Organització CIT.

Jaume Serras: Projeccions, 1973.

Paco Merino: Materias compuestas, 1973.

Cinema experimental i d'autor a Granollers.

Vicenç Viaplana: Maniobres impossibles, 1974.

Aquesta era la segona planta, al pujar cap a la tercera hi havia aquest text que expressava molt bé el que volien dir els artistes:

Cal crear un art que, per les seves característiques pròpies, sigui

el contrari dels objectes-mercaderia; obres efímeres obres espectacle,

art al carrer, obres que demanin participació del públic, happenings,

art destructible, invencions mentals, etc.

Manifest. I Mostra d'Art Jove, 1971.

Del happening al postconceptual(1974-1979)

Granollers happening.

Happening Alta Mongòlia de Salvador Dalí.

Documental Retorn a Alta Mongòlia. Granollers els anys 70, 2010.

I Congrès Internacional de Happenings.

Documental, Alegría de la confusión " El Granollers Happening"

Les Performances rituals de Jordi Benito, 1977-1979.

Pintura, Benito nus...

Granollers, vila oberta

La Clau de Granollers, abril 1975.

Algunes derives postconceptuals.

Vicenç Viaplana: Vides provocades, 1976.

Performances: instal·lació Galeria G de Barcelona (llums, diaris penjats, cadires de fusta...)

Vicenç Viaplana: Informe sobre el desfici, 1974.

Foto-performance, fotos blanc i negre.

Segona part de l'exposició, primera planta: aquesta era bastant més curta, però donava molt a pensar.

IMATGES A CONTRATEMPS

Ignacio Uriarte: The history oh the type writer recited by Michael Winslow, 2009, videoprojecció, 20' 52''.

L'actor feia amb la boca els sons de les clàssiques màquines d'escriure. Tracta el pas del temps, l'objecte

perdut, la tecnología, l'ofici perdut...

Shit in your hat-head on a chair

1990, videoprojecció de 62'', fusta, cera, pantalla i cable d'acer.

Era una obra una mica complicada d'entendre.

Óscar Muñoz, Re-trato, 2003, videoprojecció, 29' 15''

Acció efímera, inacabada, l'aigua sobre la pedra s'aixuga i mai acabes de veure la cara que esta dibuixant

del tot acabada. Córrer, repetir, acabar, etc. Crea ansietat. És una desmaterialització de l'art, mai tenim la

nostra identitat acabada.

Jenny Holzer

Jenny Holzer (nascut el 1950 a Gallipolis, Ohio) és un artista conceptual americà. Assistir a la Universitat d'Ohio (a Athens, Ohio), Rhode Island School of Design, i el Programa d'Estudis Independents del Museu Whitney d'Art Americà. Holzer va ser originalment un artista abstracte, centrant-se en la pintura i el gravat, després de mudar-se a Nova York el 1977, ella va començar a treballar amb el text com a art. També va ser un membre actiu del grup d'artistes Col · lab.

Proves escàner, Imatges 3D i altres

Apaga i encén.

Flors, plàstic o realitat?

Cortines enfullades.

Flors.

Moviment del vent.