Paral·lel Benet Rossell

Dilluns 25 d'octubre vam anar al museu MACBA de Barcelona, a veure una exposició de Benet Rossell, Paral·lel, paral·lel.

L'exposició dedicada a Benet Rossell (Àger, 1937) es concentra en les seves dues vessants principals: el cinema i les cal·ligrafies o micrografies. La mostra ofereix un recorregut que no està ordenat cronològicament com es fa normalment.
L'aproximació a una obra construïda com un entramat de llenguatges i mitjans diferents.

VIDA


El 1964 es trasllada a París, on viurà uns anys. Des d'allà, però, fa molts viatges i llargues estades en altres països, com l'Índia i Nepal. A París concideix amb Joan Rabascall, Antoni Miralda i Jaume Xifra, amb els quals comparteix una estreta amistat i alguns projectes (Cerimonials, 1974), tot i que tenen trajectòries diferents.
A París s'inscriu als cursos de cinema del Comité du Film Ethnographique amb Jean Rouch.
També va passar per la Université du Théâtre des Nations.


EXPOSICIÓ, OBRES


L'exposició presenta un gran nombre d'obres inèdites i dedica una atenció especial al treball cinematogràfic de Benet Rossell, molt vinculat al seu dibuix sígnic i cal·ligràfic, establint un diàleg entre els diferents mitjans utilitzats, amb obres que van des del 1965 fins a l'actualitat. La aparença és abstracta, tot i així, la seva obra té un component narratiu. Crea microhistòries: la insistència en els micromons és una constant en la seva producció.
Els glaçons de resina de polièster esdevenen contenidors transparents d'objectes i imatges, que inicialment Benet Rossell portava a les butxaques de la gavardina (museu portàtil), i amb els quals feia microperformances.

El cinema és per a Benet Rossell una possibilitat d'apropament a l'element humà i una manera de cal·ligrafiar el moviment. Dibuixa les pel·lícules amb benigrames.
Dins el recorregut, trobem "Micro-òpera" (1984), on narra com construeix els seus pincells amb el seu propi cabell, ja que li dona més precisió a l'hora de dibuixar els benigrames.
Amb motiu de la XXIII Setmana Internacional de Cinema de Barcelona, es mostra "Rambla 24h" (1980/2010), realitzada en col·laboració amb Antoni Muntades. És una videoinstal·lació amb diferents elements, principalment el pla fix durant el primer minut de 24 hores consecutives de les rambles de Barcelona. Amb la voluntat de constatar els canvis produïts en aquest carrer amb el pas del temps, el setembre de 2009 Mntades i Rossell van repetir l'enregistrament.

La seva obra és una cal·ligrafia que juga amb la il/legibilitat de les realitats, amb la im(possibilitat de les coses. L'humor i la ironia també són molt presents en l'obra de l'artista.

Els dibuixos amb perclorur, o els traços quasi pictòrics sobre els papers marouflés, mostren l'aparició de l'element pictòric, que es fa molt evident en el film "pound (1985/2009)".
Totes les pintures estan embalades i identificades amb un número d'inventari, que permet consultar tota la informació sobre l'obra en un ordinador menys la seva imatge. Qüestiona el rol de la pintura en l'art contemporani, així com el rol de la institució museística respecte a la presentació de l'obra d¡art.

Finalment hi ha l'obra "Paral·lel, paral·lel (2010)", que pren l'antic cabaret El Molino, al Paral·lel barceloní, sobre aquest i la transformació que ha sofert el barri des dels anys cinquanta fins a l'actualitat.
Una filmació enregistra el procés de destrucció de l'edifici original i la construcció del nou.